Els que formem part de Tarraco Virtuals i portem temps jugant amb visors de realitat virtual hem viscut coses molt boges. Hem estat guerrers d’elit lluitant contra hordes d’orcs i zombis, hem viatjat a planetes extraterrestres, hem defensat la Terra d’invasions, hem pilotat naus espacials, hem estat jedis, hem conduït vehicles de tot tipus i fins i tot hem encarnat superherois com Deadpool o Iron Man.
I no ho hem fet mirant una pantalla.
Hem estat dins de l’acció, en primera persona: obrint portes, agafant armes, utilitzant poders, destruint-ho tot… Una experiència que no es pot comparar amb jugar davant d’un monitor amb un comandament de PlayStation o Xbox.
Per això, quan descobreixes la VR, el primer que et ve de gust és ensenyar-la a la família i als amics. I, normalment, vols començar pel més espectacular… pel que més t’ha impactat. Però alerta! Aquí és on cal anar amb una mica de cap!
No tots som iguals (i això és important)
Nosaltres hem entrat en la realitat virtual a poc a poc. Al principi, molts ens marejàvem. Amb el temps, el cos s’hi acostuma. Però no tothom té la mateixa tolerància: hi ha gent més sensible als marejos, a les pors o a segons quines sensacions.
Això ho hem de tenir molt present quan deixem el visor a algú per primera vegada.
La millor primera experiència: tranquil·la i sense presses
La clau és fer viure la realitat virtual de manera suau, controlada i amb paciència. No es tracta d’ensenyar-ho tot el primer dia. El millor és que el teu amic o familiar es quedi amb ganes de més.
Més val que li sàpiga a poc i vulgui repetir un altre dia, que no pas passar-se de frenada, marejar-lo i que no vulgui tornar a veure un visor en la seva vida.
Per on començar?
No cal començar fort. La tecnologia ja és prou impactant per si sola. El millor és una experiència:
- curta
- senzilla
- i que no maregi
A nosaltres sempre ens ha funcionat molt bé començar amb First Steps, First Contact o First Encounters (aquesta última especialment amb criatures). Potser als veterans ens sembla una ximpleria, però per algú que ho prova per primera vegada és pura màgia… ho veuen com una cosa del futur.
Un cop superada aquesta primera presa de contacte, ja podem pujar una mica el nivell.
Un clàssic que mai falla: Richie’s Plank
Una opció molt popular és Richie’s Plank Experience (o una altre experiència similar, i més econòmica que es diu What the Plank). Quan s’obren les portes de l’ascensor i veuen l’alçada… l’impacte és brutal. I, a més, genera moltes rialles entre els que miren des de fora, sobretot quan arriba el moment de sortir al tauló (si s’hi atreveixen 😏).
Si no tens Richie’s Plank o What the Plank, pots optar per jocs d’esport i ritme Beat Saber, Hitstream, Eleven Table Tennis, Racket club Walk about minigolf, o de boxa com Knockout League. L’important és evitar el moviment amb joystick i deixar que sigui la persona qui es mogui amb el seu propi cos. Les experiències de realitat mixta també són una molt bona opció.
Saber quan parar
Normalment, després de Richie’s Plank, és un bon moment per parar, treure el visor i tornar la persona a la realitat. Si veus que aguanta bé i no hi ha més gent esperant, pots ensenyar-li alguna altra experiència que li pugui agradar, com Vader Immortal o algun shooter senzill.
El que és millor evitar amb principiants són experiències de vol, conducció de vehicles o muntanyes russes. Ensenyar per primera vegada aquestes experiències, podria comportar una repulsió de per vida, de la persona cap a la VR.
Seguretat i petits detalls importants
Si estem amb un grup d’amics, és important evitar que ningú s’acosti massa, toqui o empenyi qui porta el visor. Un toc inesperat pot provocar un bon ensurt… amb conseqüències com prendre mal i trencar el visor.
I, per acabar, dos detalls que marquen la diferència:
- tenir les lents netes
- ajustar bé la distància interpupilar (IPD)
Un mal ajust pot provocar molèsties o marejos. Si teniu dubtes, tenim un altre article on expliquem com fer-ho fàcilment. Clica aquí.
I, evidentment, segons els gustos del convidat i el grau de confiança… hi ha experiències per adults que provoquen moltes rialles 😉.
A Tarraco Virtuals ho tenim clar: la realitat virtual s’ha de compartir, però sempre amb cap, respecte i ganes que tothom surti amb un somriure… i amb ganes de tornar-hi.