Què és la IPD i per què és tan important en realitat virtual?
Si alguna vegada t’has posat un visor de realitat virtual i has pensat “això no es veu gaire bé”, “em marejo” o “em cansa la vista”, és molt possible que el problema no sigui la VR… sinó la IPD.
I no, no és cap sigla misteriosa del futur 😅
Què vol dir IPD?
La IPD (són Ies sigles en anglès de Interpupillary Distance o en català: distància interpupilar) és la distància entre el centre dels teus dos ulls, mesurada en mil·límetres.
Cada persona té una IPD diferent, igual que tenim cares, alçades o mides de peu diferents.
Els visors de realitat virtual tenen dues lents, una per a cada ull, i han d’estar alineades amb els teus ulls perquè la imatge es vegi correcta. Quan això no passa, el cervell i els ulls s’ha d’esforçar, provocant incomoditats, molèsties i marejos.
Quan les òtiques del visor no estan ben alineades amb els ulls, és que no em ajustat bé l’IPD i pot provocar:
- Imatge borrosa o poc definida
- Fatiga visual al cap de pocs minuts
- Mal de cap
- Marejos o sensació estranya
- Una mala primera experiència (i això és el pitjor)
En canvi, quan la IPD està ben ajustada:
- La imatge és nítida i clara
- La sensació és més natural
- El cervell treballa relaxat
- Pots estar més estona dins la VR sense problemes
És un detall petit, però marca una diferència enorme.
Com pots mesurar la teva IPD? (sense complicar-te la vida)
Aquí tens mètodes fàcils:
- La manera més ràpida i pràctica és amb el mòbil:
Hi ha app’s gratuïtes que et mesuren la IPD utilitzant la càmera frontal.
Només has de mirar la pantalla i seguir les instruccions. En segons tens el valor.
És pràctic, prou precís i ideal per sortir del pas.
<hr>
- Tu sol, amb un mirall i un regle (mode clàssic i casolà):
- Col·loca’t davant d’un mirall
- Posa un regle just damunt els ulls
- Tanca un ull i alinea el zero amb el centre de l’altre
- Canvia d’ull i mira quina distància hi ha
No és perfecte, però dona una bona aproximació. Perquè sigui efectiu el cap ha d’estar totalment immòbil… ajuda’t d’una fusta o d’una paret per recolzar-lo i que no es mogui.
Una altre versió seria que amb un retolador marquessis damunt l’iris d’un ull, i desprès de l’altre, i amb el regle miressis la mesura.
<hr>
- Amb algú que et pugui ajudar, i un regle (mode clàssic i casolà):
- El company posa un regle just damunt els teus ulls
- Mentre tu els tens oberts, el company tanca un ull i alinea el zero amb el centre de l’altre
- Canvia d’ull i mira quina distància hi ha
No és perfecte, però dona una bona aproximació.
- Amb el mateix visor de RV
La majoria de Visors de realitat virtuals del mercat, incorporen eines per ajustar l’IPD, amb els que només has de anar seguint les instruccions que et diuen a la pantalla. Tot i que no és la manera més precisa, és útil i molt pràctic. Però, algunes marques no ho tenen, com és el cas de Meta. En aquest:
- Mou les lents a poc a poc
- Para quan la imatge sigui més clara i còmoda
- Si el visor té posicions numerades, queda’t amb la que et resulti millor
Si ho veus nítid i no et cansa la vista, probablement estàs molt a prop del valor correcte.
- Anar a la òptica
Si alguna vegada t’has fet ulleres, probablement ja tens la IPD mesurada.
És el mètode més exacte, ja que tenen eines específiques per fer-ho, i sobretot molta pràctica! Ja que pot ser et sorprendrà que ho mesurin posant-he una regla damunt els ulls com em explicat més amunt.
Un consell final molt important
Si deixes el visor a algú per primera vegada:
👉 no donis per fet que la seva IPD és com la teva
Dedicar 30 segons a ajustar-la pot ser la diferència entre:
- “Uau, això és increïble”
o - “Això no és per mi”
I ja sabem quin dels dos volem 😉
En resum:
La IPD no és opcional, és clau per llargues sessions satisfactòries de RV i molt recomanable per primeres experiències o sessions curtes.
Ajustar-la bé fa que la realitat virtual sigui còmoda, immersiva i memorable… com hauria de ser sempre.
Per acabar, explicarem que els visors estan dissenyats per un rang de IPD que normalment va entre els 58mm i els 72mm, i també per una mida de cap i de cara a partir d’un nen de 10 anys, aproximadament, per això no és recomanable que infants mes petits facin servir aquests aparell. Deixant clar que no és una qüestió d’edat, sinó de volum i de distancia de separació dels ulls.