Configurar Air Link, Virtual Desktop o Steam Link per jugar a VR sense cables

Una de les primeres coses que descobreixes quan entres al món de la realitat virtual és que els cables fan nosa. Literalment: et gires i el cable s’enganxa a la cadira, fas un pas i estires tant que gairebé t’emportes el PC a terra. Sort que hi ha solucions, i totes passen per una idea senzilla: jugar sense cables.

Si tens un Meta Quest 2, 3 o Pro, pots connectar el casc al teu PC per WiFi. Podràs jugar a qualsevol joc de SteamVR o de la botiga de Meta. Hi ha tres maneres de fer-ho, i cadascuna té el seu públic. D’una banda, Air Link (gratuït i integrat al sistema). De l’altra, Virtual Desktop (de pagament, però el més configurable). I finalment, Steam Link (gratuït i signat per Valve). Aquesta guia les repassa totes tres, amb els ajustos que a mi m’han funcionat millor.

Abans de començar: què necessites

Sigui quin sigui el mètode que triïs, l’experiència depèn més de la xarxa que no pas de l’aplicació. El PC ha d’anar connectat per cable Ethernet al router. Si el PC també va per WiFi, la latència es dispara i el resultat és francament dolent. El router hauria de ser WiFi 5 (AC) com a mínim —WiFi 6 (AX) és l’ideal—. Convé tenir-lo a la mateixa habitació que el casc, o el més a prop possible.

A banda d’això, cal tenir SteamVR instal·lat al PC (és gratuït i la majoria de jocs VR el necessiten). I el casc ben carregat, perquè la bateria vola quan jugues sense fil. Si fas sessions llargues, un power bank a la butxaca et salvarà la tarda.

🛜 Air Link: l’opció gratuïta que ja portes a dins

Air Link ve integrat al programari del Quest: no cal comprar res ni instal·lar cap aplicació al casc. Al PC, l’únic que has de fer és descarregar l’app d’Oculus / Meta des de meta.com/link/setup, Instal·la-la i inicia sessió amb el mateix compte de Meta que fas servir al casc. Un cop dins, ves a Settings → Beta i assegura’t que l’opció Air Link estigui activada.

Al casc, el procés també és ben senzill. Obre el menú ràpid amb el botó Meta del controlador esquerre i ves a Settings → System → Quest Link. Allà activa l’Air Link i veuràs com apareix el teu ordinador a la llista. Selecciona’l, prem Launch i ja estaràs dins del PC en realitat virtual. Si el PC no apareix, gairebé sempre és perquè l’app del PC no està oberta o perquè els dos dispositius no són a la mateixa xarxa.

Pel que fa als ajustos, els pots tocar des de l’app del PC (Oculus Debug Tool) o des del mateix menú Link del casc. Com a punt de partida, un bitrate de 150–200 Mbps és el més equilibrat. Si la xarxa ho aguanta pots apujar-lo, però a partir dels 350 Mbps la millora ja és mínima. Deixa la resolució entre 1.2x i 1.5x de la nativa (o al 100% si la GPU va justa) i tria 90 Hz de refresc. Amb un Quest 3 i una targeta potent, prova els 120 Hz. Quant al còdec, H.264 sol donar menys latència i H.265 (HEVC) millor qualitat d’imatge.

🖥️ Virtual Desktop: la joia de la corona (19,99 €)

Virtual Desktop és una aplicació de pagament que, per a molts, està un pas per davant d’Air Link. El motiu és ben simple. És molt més configurable, acostuma a ser més estable i suporta més còdecs (inclòs AV1 a les RTX 4000). A més, incorpora una funció anomenada SSW (Synchronous SpaceWarp), que genera fotogrames intermedis per suavitzar l’experiència quan el PC va justet.

La instal·lació té dues parts. Primer, compra Virtual Desktop a la botiga de Meta des del mateix casc i instal·la’l. Després, al PC, descarrega el Virtual Desktop Streamer des de vrdesktop.net, instal·la’l i inicia sessió amb el mateix compte. Quan el programa digui Ready, tot està a punt.

Ja al casc, obre Virtual Desktop i selecciona el teu ordinador de la llista (es detecta sol si tot és a la mateixa xarxa). Prem Connect i, un cop dins, podràs llançar SteamVR o qualsevol joc directament des de l’entorn de Virtual Desktop. Pel que fa als paràmetres de streaming, els que millor em funcionen són: còdec H.264+ si valores la latència (o AV1 si tens una RTX 4000 i un Quest 3), bitrate de 150–200 Mbps, resolució High o Ultra segons la GPU, refresc a 90 o 120 Hz i l’SSW activat. És una de les grans raons per triar aquesta aplicació. El Video Buffering, en canvi, és millor deixar-lo desactivat perquè afegeix latència.

I ara també per cable: el mode USB (beta)

Fins fa poc, Virtual Desktop era sinònim de WiFi, i prou. Però el desenvolupador ha començat a desplegar, en fase beta, el suport de streaming per cable USB. És una de les funcions més demanades per la comunitat. El funcionament és ben directe: connectes el Quest amb un cable USB-C 3.0 o 3.1 de dades i acceptes el permís de connexió USB al casc. Després tries l’ordinador que apareix amb la icona USB a la llista. Cal tenir el casc actualitzat a Quest OS v2.4 o superior.

Per què és interessant? Doncs perquè et dona l’estabilitat del cable —sense dependre de la qualitat del WiFi— mentre mantens tota la configurabilitat de Virtual Desktop. Si la teva xarxa no acaba de ser fina, aquesta pot ser la solució definitiva.

🎮 Steam Link: l’aposta gratuïta de Valve

Si la majoria de la teva biblioteca viu a Steam, hi ha una tercera via que no costa ni un euro: Steam Link. És l’aplicació oficial de Valve per a Meta Quest. Serveix exactament per al que sembla: portar els jocs de Steam del teu PC al casc, tant els jocs VR com els jocs plans. Aquests últims es projecten en una pantalla virtual dins del casc.

La posada en marxa és molt àgil. Al PC només cal tenir Steam obert i SteamVR instal·lat; al casc, descarrega Steam Link de la botiga de Meta i obre’l. L’aplicació detectarà el teu ordinador i et demanarà un codi d’aparellament que veuràs a la pantalla del PC. En uns segons, estaràs dins de l’entorn de SteamVR. Des d’allà pots obrir la teva biblioteca i llançar qualsevol joc sense tocar el teclat.

Els seus avantatges són evidents: és gratuït, és oficial i s’integra perfectament amb Steam. A canvi, ofereix menys opcions fines que Virtual Desktop i, segons el joc, la seva latència i qualitat d’imatge poden quedar un xic per darrere. Tot i això, Valve l’actualitza sovint i cada cop està més a prop. Igual que Virtual Desktop, també ha començat a provar el mode per cable USB en beta, així que és una opció que no para de créixer.

🔌 I si tiro de cable? També és una opció

Val la pena recordar-ho: el cable no ha mort. El mateix Meta ofereix el mode Quest Link per cable amb un USB-C de dades. És la via clàssica quan vols latència mínima i zero dependència del WiFi. I, com has vist més amunt, tant Virtual Desktop com Steam Link comencen a oferir el seu propi mode USB en beta. Si el WiFi de casa teva és complicat, el cable segueix sent una solució perfectament digna.

⚡ Solució de problemes habituals

Si alguna cosa no rutlla, gairebé sempre és un d’aquests quatre temes. Si notes lag o stuttering, baixa el bitrate, assegura’t que el PC vagi per Ethernet i tanca les aplicacions de fons. Si la imatge es veu fluixa, apuja el bitrate (200–350 Mbps si la xarxa ho aguanta) i prova el còdec HEVC o AV1. Si el PC no es detecta, reinicia el router i l’ordinador i comprova que tots dos siguin a la mateixa xarxa. I si l’àudio va desincronitzat, desactiva el dispositiu d’àudio del casc a Windows i torna’l a activar.

I al final, què trio?

La resposta honesta és la de sempre: comença per Air Link, que és gratis i ve de sèrie. Molta gent hi va perfectament. Si trobes problemes d’estabilitat, de latència o simplement vols més control sobre la qualitat, Virtual Desktop val cada cèntim. I si el teu món és Steam i busques la via més còmoda, Steam Link és una porta d’entrada excel·lent.

Sigui quina sigui la que triïs, recorda els quatre punts que ho canvien tot: PC per Ethernet, router a prop, bitrate de 150–200 Mbps i ganes de provar. La resta és gaudir de la llibertat de jugar sense cables. 🎉